Rosa Maria Fontanals Rius va néixer a la ciutat de Nova York el 19 de maig de 1924.
Era filla d’immigrants catalans. El seu pare Josep Maria Fontanals era fill de Mataró, i
la seva mare Dolor Rius de Vilanova i la Geltrú. El matrimoni Fontanals va emigrar
a Nova York perquè el pare va instal·lar a l’edifici de l’Empire State la
primera màquina dispensadora de tabac. A Mataró tenien la fàbrica, però el fet de
que el mercat nord-americà fos els seu client principal els va fer decidir a marxar de
Catalunya.
La Rosa Maria va estudiar a la Brooklyn High School i ja en l’adolescència va ser becada
per ingressar a l’Arts Students League de Nova York.
En aquella època a Nova York, i degut a que el seu pare era membre del Consell
Nacional Català, va conèixer i mantenir contacte amb diferents personalitats catalanes
exiliades des de Catalunya. Destaquen Carles Pi i Sunyer, el doctor Josep Trueta,
Josep Carner i Ribalta i Josep Maria Batista i Roca entre d’altres. El Consell feia les
seves reunions a casa de la família Fontanals, i la Rosa Maria era present en aquestes
reunions, que es feien al menjador de la casa.
Va iniciar una relació sentimental que va durar cinc anys amb el fill de Carles Pi i Sunyer
L’any 1948 la Rosa Maria conegué a Alfons Sala, segon oficial d’un vaixell que havia arribat
de Barcelona a Nova York a un bar del port, on es reunien els catalans que arribaven
a la ciutat. Ella el convidà a les reunions que es feien sovint a casa seva i establiren
una relació formal. Ella deixà la relació amb Agustí Pi i Sunyer.
L’any 1948 la Rosa Maria quedà embarassada i això precipitàel casament amb l’Alfons
Sala. El mes d’agost de 1949 neix la seva primera filla, Mercedes, i la parella s’instal·là
a un pis del barri de Brooklyn.
El mes de maig de 1950 davant el desig de l’Alfons Sala, la família es traslladà
a viure a Barcelona. En aquesta ciutat s’instal·laren a casa dels pares de l’Alfons.
Immediatament ell comença a navegar, perquè necessitava més hores de navegació
per ascendir de segon oficial a capità de vaixell. Aquí començà un dels períodes més
foscos en la vida de la Rosa Maria. La seva presència no és ben acceptada des d’un
primer moment per la família de l’Alfons. La consideraven una dona amb costums
estranys pel que ells estaven acostumats a l’Espanya de la dècada dels cinquanta. No
entenien perquè necessitava dutxar-se cada dia, que portés vestits de colors vius, que
reclamés que els seu marit li donés el sou que guanyava per tal d’administrar-lo, quan
ells pensaven que qui ho havia d’administrar era el pare de l’Alfons.
Com la segona llengua materna de la Rosa era l’anglès, i per tal de poder sortir
d’aquell ambient que l’ofegava, començà a donar classes particulars d’aquest idioma
a professionals catalans (metges, advocats...) i matriculà la seva filla a una escola
anglesa de Barcelona. Aquests dos fets encara agreujaren més la seva situació, i entre
la família i el veïnatge més proper se la considerava una dona de mala vida.
L’any 1953 farta d’aquesta situació, i assabentada de que la relació del seu marit amb
la Lluïsa Canalda no tant sols no havia finalitzat sinó que es continuaven veient, la
Rosa Maria decidí marxar amb la seva filla de Barcelona, abandonant a l’Alfons. El seu
destí era la base americana de Rota, que just a l’any 1953 comença a funcionar, fruit de
l’acord i la signatura del conveni entre Espanya i els EUA.
Com a ciutadana nord-americana va tenir fàcil aconseguir un lloc de treball
d’administrativa en aquesta base, i allà escolaritzà a la Mercedes, la seva filla, i començà
una relació sentimental amb un soldat.
De l’any 1953 fins el 1958 la Rosa M visqué una etapa feliç, fins que el març de 1959 el
seu company sentimental morí d’unes febres per complicacions d’una apendicitis. El
trasbals que això suposà, i veient-se de nou sola i amb una filla petita al seu càrrec fa
que decidí anar a Madrid a trobar-se amb el que encara era el seu marit l’Alfons.
Ella sabia que ja era capità de vaixell, de que vol crear una navil·liera amb seu a
Madrid i que per tant ja no hauria de navegar i li oferirà una estabilitat econòmica i
definitivament pren la decidí de tornar a conviure amb el que és oficialment el seu
marit.
El matrimoni comprà una casa en una acomodada urbanització de Madrid i començaren
de nou la seva vida matrimonial. L’any 1960 nasqué el seu fill Alfonso i el 1963 teniren una
altra filla, de nom Romy.
Acostumada com estava a treballar, l’any 1965 inicià un negoci, quan s’adonà que
a l’Espanya de l’època no hi havia una confecció pròpia de roba per a nadons. Com
sempre li havia agradat dibuixar, començà a confeccionar uns patrons de roba
exclusivament per a nadons, que després portà a un convent de monges que li cosien i
ella es dedicava a comercialitzar aquesta roba.
Això la portà a viatjar sovint a Londres i a diverses ciutats dels Estat Units, per tal
d’agafar idees innovadores, ja que en aquests països la comercialització d’aquest tèxtil
portava anys d’avantatge.
En aquells anys la Rosa Maria era plenament conscient de la presència a Madrid de la
Lluïsa i coneixia de l’existència del Jaume. Fins el punt que quan s'assabentà que la Lluïsa
estava malalta li escrigué una carta oferint-li cuidar-se del nen.
Passaren els anys, i els fills es van fer grans. La filla gran Mercedes, conegué un
noi nord-americà amb el qual es casà i marxà a viure a Dallas (Texas). A la vegada
el seu fill Alfons decidí que no volia fer el servei militar a l’Estat Espanyol i el que volia
era entrar a formar part de l’exèrcit dels EUA com a pilot d’aviació. Ell també marxà
doncs als Estat Units. La Rosa Maria es trobà que es quedava a Madrid amb la seva filla
adolescent i amb un marit que no estimava. Això li va fer prendre la decisió de tornar ella
també als Estat Units per estar aprop dels seus fills. I el mes de maig de 1982 tota la
família marxà per instal·lar-se a la ciutat de Dallas (Texas). Ella li donà un ultimàtum a
l’Alfons i ell decidí marxar amb la seva família.
L’any 1982, la família s’instal·là en una casa a Forth Worth (Dallas). La seva filla petita
Romy, l’única que vivia amb ells, es casà amb un noi nord-americà i marxa de casa.
Passaren els anys, i el 1992 l’Alfons el seu marit, decidí demanar-li el divorci i tornar a
viure a Barcelona. Ella es trobà sola amb 68 anys, malalta de diabetis i amb problemes
de mobilitat, i prengué la decisió d’anar a viure amb la seva filla Romy, que tenia dos fills
petits i que s’havia separat del seu marit. De l’any 1992 a l’any 2007 visqué amb la seva
filla, a la que ajuda amb els nens i a les tasques de la llar. Fins que l'any 2013 morí a una residència
de Sant Andreu de Llavaneres ja que era on s'havia instal·lat la seva filla l'any 2011.
